Valoració.

La durada de la assignatura ha sigut de dos mesos.
En ella hem après ha valorar les obres de literatura infantil i juvenil mitjançant un conjunt de criteris valoratius. Vam tindre l´oportunitat de crear una animació lectora, activitat prou interessant i motivadora de la qual trac valoracions positives, és l´activitat que més he après i gaudit, actuant jo, i també amb l´actuació dels meus companys.
Les activitats literàries van ser un tipus de representació on cadascú presentava les seues virtuts i desperfectes, l´activitat que més em va cridar la atenció fou la lectura dramatitzada ja que vam mostrar les nostres mancances com a intèrprets.
Podríem dir que hem après ha entendre el perquè de les obres que tenim hui en día a les llibreríes, hem après també que la paraliteratura abunda per tot el món, d´aquest subgènere destaquen unes quantes obres, i el més important és que hem de crear un criteri literari que puga afavorir als lectors als quals anem a recomanar els llibres.

Per a concloure pense que hem adquirit nombrosos coneixements sobre criteris valoratius, cal esmentar que sota el meu punt de vista ha faltat temps per a explicar autors més en profunditat que han destacat a la literatura catalana, però tinc la sensació d´haver après moltes coses que emprarè de segur en el meu futur.

Ressenya.

29 POEMES PER AL DIA A DIA I UN PER A LA NIT

He escollit aquest llibre perquè a la classe que estic fent les pràctiques en la asignatura de llengua de vegades lligen poemes d´aquest llibre i per això farè un petit anàl.lisi.

Autor: Carles Cano amb les il.lustracions de Paco Giménez

Editorial: Bromera

Edició: 1ºedició

Any de publiciació: 2015

Nombre de pàgines: 87

Carles Cano va nàixer a València en 1957, destaca per ser un gran contacontes. Té altres llibres com “La màquina dels contes” i “Poemes sense diminutius”.

La rima pràcticament de tot el llibre es consonant, és una manera d´introduirlos a la rima i als seus tipus.

El llibre va adreçat a xiquets a partir de 10 anys, la poesia és més dificil que la narrativa per als xiquets, per això a qualsevol lloc trobarem abans un llibre de narrativa que de poesia.

Per entendre la poesia s´ha de tenir un cert coneixement de vocabulari i tindre molta imaginació,

l´intenció de l´autor és que el poema ocòrrega a la nostra ment.

Podem observar que el llibre està dividit en tres grans blocs :poemes de diari, animalades i els poetes que m´agranden. El llibre és un recull de 29 poemes “de totes les formes i temes, des de composicions sobre animals fins a poesies dedicades als escriptors més estimats per l´autor”.

El autor ens convida a llegir els poemes i el últim per a la nit si ens atrevim, es un forma de fer intriga al lector per a què el final siga emocionant, és un bona tècnica que empra Carles Cano.

La rima de molts poemes és consonant i té molt poques il.lustracions.

En el primer bloc trobem els poemes de diari que són un recull de poemes de les rutines habituals del xiquets abans de anar a l´escola, parla per exemple de la dutxa i de raspallar-se les dents, poden ser a part de recitades cantades, pense que és una intenció amagada que té Carles Cano, ha creat un llibre de poesia que el nens recordaran com a cançons.

En aquest primer bloc també podem trobar poemes que parlen de les estacions i les seues característiques, estos poemes seríen més adients per a edats més tempranes(5-7 anys) ja que són breus i poden servir com a repàs teòric de vocabulari o rutines al mateix temps que estàn gaudint de la rima.

El segon bloc podem veure que la temàtica canvia, els poemes tractem sobre els animals, temàtica que agrada molt als xiquest, en especial els animals marins i terrestres com el ratolí, llop, estrela de mar, polp ect.

A continuació ens mostra una serie de endevinalles i embarbussaments.

Com a curiositat cal destacar que el poema “Lliço d´anatomia montruosa” el poeme no s´ha de llegir de manera vertical, s´ha de llegir de forma horizontal, és sorprenent ja que estem acostumats a la forma tradicional i trenca els canons de l´escriptura, es una manera sota el meu punt de vista que el lector no es distraga i pare més atenció i a la mateixa vegada pot fer el poema més extens i amb més il.lustracions.

El últim bloc va dedicat a amics de l´escriptor i personatges il.lustres de la poesia als que el autor ha volgut rendir un petit homenatge, personatges que han donat molt del que parlar al món de la poesia i la literatura com Estellés, Bécquer, Gloria Fuertes entre altres.

Destaca de forma sutíl les característiques i peculiaritats d´aquestos personatges, es una bona manera de que els lectors conegen aquestos personantges famosos.

El llibre és un llibre de bona qualitat, no el recomanaria per a que fora lectura obliga, però si faría un recull de poemes que trobe interesants que es poden tractar per exemple a una classe de primària.

Ressenya.

LES VACANCES DE SAÏDA

He escollit este llibre perquè a la classe que estic fent les pràctiques estan llegint-lo, per quest motiu he trobat interessant fer un anàl.lisi.

Autor: Eva Peydró i les il.lustracions són d´Horaci Elena.

Editorial: Bromera

Edicició: 7

Any de publicació: 2002 la primera edició i 2009 la setena edició

Nombre de pàgines: 72

http://www.llibresvalencians.com/:Sobre la autora podem destacar que Va nàixer a València l’any 1962. És llicenciada en filologia catalana, traductora-intèrpret jurat de llengua catalana i està diplomada com a practitioner de programació neurolingüística. Ha desenvolupat la seua carrera professional en les àrees de la traducció especialitzada en educació i art modern i en l’assessorament lingüístic. Les vacances de Saïda va ser la primera narració per a infants que va publicat i cal destacar que resultà finalista en el XI Premi Carmesina de Narrativa Infantil; recentment ha publicat també.El tresor de Saïda.

El llibre va adreçat a xiquets a partir de 10 anys, persones que estan aprenent una série de valors.

Hui en dia la tolerància es un aspecte que s´està trevallant en la societat, la temàtica d´aquest llibre va relacionat amb el món del respecte i de conviure amb els demès.

Podem observar que el llibre parla sobre una realitat que tothom coneix més i més tots els estius, de vegades families adopten per un estiu persones d´altres bandes del món que tenen problemes per les guerres o simplement problemes económics i socials.

Com poder veure este llibre no parla sobre un tema fantàstic, parla sobre la vida de un familía determinada, es la vida de les families que decideixen aportar un estiu millor a persones que per desgràcia tenen menys recursos.

El llibre comença mostrant la desconfiança i la por que té el protagonista(Ferran)al enfrontar-se a una situació que mai havia viscut, compartir el estiu amb Saïda una xiqueta que ve del Sàhara.

La història està narrada per el protagonista, podem dir que és una narració en primera persona.

Els personatges que podem trovar son Ferran, Saïda, l´avia, els pares i els amics entre altres,

Saïda i Ferran són els personatges principals i els demés són els secundaris.

Fent un petit anal.lisi de aspectes teòrics podem observar que la història no es lineal, de sobte passa de una semana a altra, no hi ha equilibri entre text e imàgens (predomini de imàgens), trovem manipulacons temporals(salt en el temps), el tema no es original però si interesant.

Parlant un poc de les imàgens, no són molt originals, la única funció es fer un esquema mental de la situació.

La meua opinió es que aquest llibre es fa una mica llarg, no per la durada de la lectura, sinó perque te un bon inici i un bon final, però el nus és massa extens.

M´agrada que els llibres parlen sobre els valors, però podría fer-ho de una forma més sutil e interessant per a que el lector s´enganxe llegint el llibre.

Els lector d´aquest llibre aprenen a respectar lo diferent, es un valor indispensable per a la seua vida futura. La cultura occidental preten educar a la població mitjançant una educació en valors per això estos llibres a edats tempranes.

**Aquesta petita ressenya serà exposada als alumnes a la classe i farem un debat entre tots.

Animació Lectora.

Grup	Autor	Època	Obres	Gèneres	Interacció	Caractetirza -ció	Atrezzo	Nota
Santacruz,F Llorens.C García,S	Francesc Gisbert	si	si	si	si	si	si	9
Pertusa,J Marco,J Beltrán, A Brotons,D	Andersen	si	si	si	si	no	no	7,5
Ruiz,E Marcos,A Murciano,M Torres,I	Perrault	si	si	si	si	si	si	8
Arcos,I Martínez,M Guillén,JF Penalva,J	Enric Valor	si	si	si	si	si	no	8
García,S Martínez,M Morales,c	Joan Pla	si	si	si	si	si	no	9
Martínez,J Illescas,S Mas,E Ferris,C	Jules Verne	si	si	si	si	no	no	7
Fernández,L Rubio,P Pérez,E	Jordi Sierra	si	si	si	si	no	si	7
Vea,A López,R Peña,L Iborra,A	Germans Grimm	si	si	si	si	si	si	8,5
Ruiz,C Rodríguez,E Bernà,S	Carles Cano	si	si	si	si	si	si	8
Sanchís,V Morales,A Morales,PJ	Roald Dahl	si	si	si	si	si	si	9

Activitats literàries.

Grup	Dicció	Pronunciació	Entonació	Expressivitat	Ritme	Pauses	Música	Volum	Concordança	Nota
Santacruz,F Llorens.C García,S	si	si	si	si	si	no	no	adient	si	9
Pertusa,J Marco,J	si	no molt	si	si	no	si	no	adient	si	7
Ruiz,E Marcos,A	si	si	si	si	si	si	si	adient	si	8´5
Arcos,I Martínez,M	si	si	si	si	no	si	no	adient	si	8
García,S Martínez,M Morales,c	si	si	si	si	si	no	no	adient	si	8
Martínez,J Illescas,S	si	si	si	no	si	si	no	adient	si	7,5
Beltrán, A Brotons,D	si	si	si	si	no	si	no	adient	si	7,5
Murciano,M Torres,I	si	si	si	si	si	no	si	adient	si	8
Fernández,L Rubio,P Pérez,E	si	si	no	si	si	no	si	adient	si	7,5
Vea,A López,R	si	si	si	si	si	si	si	adient	si	9
Peña,L Iborra,A	si	si	si	si	si	si	si	adient	si	9
Guillén,JF Penalva,J	si	si	si	si	no	no	si	adient	si	7,5
Ruiz,C Rodríguez,E Bernà,S	si	si	si	si	no	si	no	adient	si	8
Sanchís,V Morales,A Morales,PJ	si	si	si	si	si	si	si	adient	si	9

Pràcticum I.

Periode en el qual estem aprenent el dia a dia de les escoles on posem en pràctica allò que hem après al llarg d´aquestos tres anys.

Últim dia.

El professor ha donat unes pautes per a fer una ressenya de qualitat.
Espere poder fer-ne una en la qual no falte cap detall, treballaré per a fer-ho.

Llibre per fomentar el didàcticisme.

En aquest llibre apareixen unes activitats que podem treaballar a classe.
A classe cada grup va explicar una. Es un llibre prou interessant.
Bon recurs per al futur perque es un espècie de joc per a aprendre.

Animació Lectora.

AUTOR: LEWIS CARROLL

Fou un gran día per a nosaltres. Després de tant nervis i tanta dedicació i preparació van poder gaudir fent una animació sobre "Alicia en el país de les meravelles" i "Alicia a través de l´espill".

Adjunte unes fotos del tríptic i de la representació.

Dani Miquel.

El dimarts vam tindre el plaer de gaudir el concert de Dani Miquel a la sala d´actes de la facultad
d´educació. Va cantar moltes cançons en valencià, algunes tan famoses com la MASERETA o LA LLUNA, LA PRUNA.
Va ser un gran espectàcle gaudit per molt públic que va deixar bones sensacions.

Llibres recomanats per el professor.

Punt de vista o facalització d´un text.

1. INTERN (La història es narrada per un dels personatges)
2. EXTERN(La història es narrada per altra persona que no siga personatge)
3. ZERO(Sap més que els pesonatges)

Michel Gondry.

Anuncis que son realment històries..

https://www.youtube.com/watch?v=Uj6G1C6c0uw

Taller de narrativa.

ORDRE TEMPORAL

-Principal --- passat (va dir)
-Anterior --- plusquamperfect (havia dit)
-Simultània --- imperfect (deia)
-Posterior --- condicional (diria)

Estereotips als dibuixos animats.

ELS BARRUFETS

-Representa una societat nazi.
-Societat estamental
-Tots el barrufets son del mateix color
-Els enemics tenen noms jueus
-La dona representa la poca intel.ligència
-Societat sexista

LA CRIADA DE TOM I JERRY

-Dona cubana
-Cubana que fa de criada
-Físic molt lleig

Narrador i focalització.

Narrador EXTERN (3º persona)

Narrador INTERN (1º persona)
- protagonista
-personatge secundari (conta la història del protagonista)
-múltiple (desde 3 punts de vista diferents)
-testimoni (personatge de ficció)


PUNT DE VISTA O FOCALITZACIÓ

-EXTERNA
El narrador sap menys que el personatge

-INTERNA
Contar a partir dels ulls d´un personatge

-ZERO
El narrador sap més que el personatge

Anàlisi de la Caputxeta Vermella.

Diferent obres del mateix tema:


ROALD DAHL y PERRAULT


Perrault proporciona un conte que ha sigut la referència al llar de la història.
És un conte canònic que ha perdurat durant molts anys.

Dahl proporciona una versió innovadora d´aquest conte, els personatges s´inverteixen els rols, canvia la resolució de la història i fins i tot el paper de la dona.

Recurs.

Rondcat

Definicions teòriques.

-Competència literaria: conjunt de tècniques, coneixements i actituds que a una persona li resulten necessaris per a poder interpretar les obres literàries, valorar-les i gaudir-les.

-Intertextualitat: propietat de tot texte literari segons la qual una obra sempre remet a unes altres obres.

-Hipertextualitat: propietat de tot text que el classifica dins d´un gènere (narratiu,poesia..)

-Paratextualitat: tots els textos que acompanyen el text, per exempe títol, resum, editorial..

-Gramàtica interiorizada: coneixements lingüístics que una persona ha après per diferents mitjans

Concepte CLAU.

Com ja sabem la literatura té moltes subdivisions.

Un concepte molt important es la PARALITERATURA, terme que utilitzen molt autors com per exemple Gemma Lluch.

Aquest terme té per característiques:
-lector model(infant)
-brevetat
-llenguatge senzill
-ritme àgil de lectura
-personatges arquetípics
-il.lustracions
-trames repetitives
-determinats temes(ex.fantàstic)
-predomini de la narració
-poca descripció
-producció en massa

Cadena per a la selecció de llibres dels infants.

Els AUTORS proposen els llibes,

les INSTITUCIONS i l´ESCOLA son els encarregats de declarar-los aptes,

els PARES tenen l´última paraula i després els llibres arriven als LECTORS INFANTILS.

Recomanació personal.

Revista d´actualitat sobre la LIJ.

Articles

Michel Tournier.

-No el van deixar publicar
-No era el tipus de obra que les editorial volen
-Importància de la cultura de masses amb efectes negatius
-Les obres originals queden desplaçades
-Si els xiquest no lligen per gust no serveix per a res
-Les editorial tenen unes "normes"


Gemma Lluch.

-Els autors escriuen els llibres per a un tipus de lector determinat(lector model), peró de vegades el lector model no es correspon al lector real.
-Les obres antigament no anaven destinades a un tipus de lector infantil o juvenil,per exemple els clàssics de la literatura com "Frankestein".
-Els relats populars han sofrit una mena de canvis..



*NARRACIÓ ORAL era recopilada per els anomenats Folkloristes , més tard les editorials adaptaven les històries dels folkloristes amb un fi comercial de vendre

Anàlisi de webs i xarxes socials sobre la literatura infantil

1.Red social: Facebook  (Perfil de la Biblioteca de Concentaina)
2.Què fa?: Informa als membres de la biblioteca de l´oferta literaria i les seues novetats
3.Per a quines persones?: Per a qualsevol persona interessada
4.Gèneres que oferten?: De tot tipus; narrativa, teatre, poesia..

5.Altres:
Aporta informació d´actualitat i és de qualitat.

Preguntes amb resposta.

- Per què és important la lectura?

Per augmentar la competència lingüística, per fomentar la imaginació, per augmentar els coneixements cuturals, per poder desenvoluparse amb normalitat i el més important, per plaer.

-Per què es llig poc?

Hi ha una didàctica de la literatura i la lectura inadecuada.
Es una activitat solitària i la nostra cultura és comunitària.
Auge de les tecnologies.

-Per què les dones lligen més?
Son curioses.
Per evadir-se d´una vida de submissió.
Hi ha més ofertes lectores per a elles.
Els xics no lligen per estereotips de gènere.

Anàlisi d´un anunci de nines.

Alguns aspectes que criden la atenció..

-Les nines formen part de la cultura occidental
-Tenen tot tipus de complements, això implica més consumisme
-La xiquesta del anunci es mostra contenta, és una forma de fer veure que comprat la nina seràs feliç
-La nina es canònica(roba ideal, ulls blaus..)
-Anunci exclusiu per a xiquetes
-Anunci enfocat al primer món

Podem destacar..

Literatura culta:

-Qualitat de les obres, foment del gust per llegir

-Es necessita una formació

Literatura oral tradicional:

-Forma part de la cultura de la comunitat

-Signe d´identitat

Liteatura de masses:

-Interessos comercials

-Normalment de caràcter audiovisual

Valors associats a cada tipus de cultura.

Alta cultura:                              

-Elitista

-Elegant

-Culta

-Original

-Individual

Cultura popular tradicional:

-Comunitària

-Popular

-Anònima

Cultura de masses:

-Massiva

-Vulgar

-Inculta

-Diners

Els pares i les mares ja no eduquen els fills.

Qui educa ara?
-No sols els mestres i la família.


*ELS INFANTS son educauts per : mestres, familía, mitjans de comunicació, jocs, empreses de productes culturals infantils..